L’escriptor vienès Klaus Ebner guanya el ‘XVII Premi de Poesia Parc Taulí’ amb l’obra ‘Blaus’
- Posted In:
- Notícia
- no comments
L’acte públic de lliurament del Premi, que estava convocat per al dimarts 2 de desembre, ha quedat anul·lat per motius d’agenda. A aquesta edició s'hi han presentat 50 obres poètiques. Blaus serà publicada a la col·lecció “La Suda” de l’editorial lleidatana Pagès editors.
L’obra guanyadora ha estat seleccionada per majoria pel prestigiós jurat format per Sam Abrams, Vicenç Altaió, Josep-Ramon Bach, Antoni Clapés, Joaquim Sala-Sanahuja i Xavier Garcia.
Enguany també surt publicada l’obra guanyadora de l’edició anterior, Nord, de Manuel Bellver.
L’autor i les seves obres
Klaus Ebner va nèixer a Austria (Viena) el 1964. És narrador, assagista, poeta i traductor. Mentre que la major part de la seva obra és escrita en alemany, escriu poemes sobretot en català. L'autor és llicenciat en Filologia Romànica i Germànica per la Universitat de Viena. Ha obtingut diversos premis literaris, entre ells, el ‘Wiener Werkstattpreis’ (2007) per un assaig sobre Tirant lo Blanch o, abans, al 1982, el ‘Gran Premi de la Literatura de la Joventut’. És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i del Pen Club Català.
Té publicats, entre molts altres, Andorranische Impressionen, un llibre sobre els seus viatges al Principat d’Andorra. Escrit en alemany, parla de la identitat dels andorrans, de les seves llegendes, de la literatura i de la seva llengua. En poesia, curiosament va publicar un primer llibre en català, Vermells, que va sortir publicat per l’Editorial Setze Vents l’any 2009, amb un prefaci de J. N. Santaeulàlia i la traducció alemanya feta per ell mateix. Blaus és el segon volum de poesia escrita en català, que també va acompanyada de la seva corresponent traducció a l’alemany.
Valoració del jurat sobre Blaus
“El jurat ha definit l’obra guanyadora Blaus com “poesia descriptiva amb estalvi de mitjans”. Sense lletres majúscules ni amb puntuació que s’interposi a la intenció del text: acoblar les paraules com un tot, sense fissures, com si fos un bloc de pedra que ha de romandre en el temps. Poesia no lírica, però suggeridora i evocadora d’un món (sobretot el Mediterrani), que uneix llengües i cultures. Una gran civilització nascuda de l’aportació de tots els pobles: aquest és el missatge principals de Blaus.
Un viatge moral pels racons més significatius de la Mediterrània per reviure la història dels seus pobles. Aquests fets ho palesen els molts versos escrits en la llengua primigènia del lloc del qual l’autor fa referència. Aquest agermanament idiomàtic aporta una riquesa formal i culturalment solidària. A la vegada, naturalment, aquest viatge és també un viatge cap al coneixement de si mateix, dels propis orígens. Un viatge d’iniciació, que s’emmiralla amb aquest altre món divers i fecund”.
Leave a Reply