En la jornada van participar 200 inscrits entre pacients, enginyers i professionals assistencials provinents de tot l’estat i de l’estranger, pioners en aquest sistema de control de la diabetis tipus 1, per compartir coneixements i experiències.
El passat dissabte 16 de juny es va celebrar a l’Auditori del Parc Taulí la jornada “Hablemos de Páncreas Artificial: estudios y experiencias” adreçada a pacients, enginyers i endocrinòlegs de tot l’estat i de l’estranger, interessats en el control automàtic de la infusió d’insulina en pacients amb diabetis tipus 1.
La trobada, coordinada per la directora del Servei d’Endocrinologia i Nutrició i referent internacional en treballs de recerca sobre diabetis, Mercedes Rigla, va ser un èxit de participació amb 200 inscrits que van compartir experiències i van valorar de forma molt positiva l’oportunitat de trobar-se en un espai comú.
La diabetis afecta més de 415 milions de persones a tot el món i es calcula que aquesta xifra arribi a 642 milions l’any 2040. La recerca de la millora de la qualitat de vida de qui la pateix ha motivat a persones de diferents països a desenvolupar un treball en xarxa per arribar a un control automàtic de regulació dels nivells de glucosa en sang. Els participants a la jornada celebrada al Parc Taulí són persones que, de manera cooperativa i altruista, han desenvolupat sistemes no comercials de pàncrees artificial i que han treballat de forma voluntària compartint els seus coneixements mitjançant xarxes socials per aconseguir el control de les bombes d’insulina de manera automàtica. La jornada del Parc Taulí els hi va donar l’oportunitat de trobar-se en un espai per donar a conèixer i intercanviar les experiències en aquest sistema.
En el decurs de la jornada, la Dra. Rigla va parlar sobre les publicacions científiques, estudis clínics i sistemes comercials de pàncreas artificial. Segons M. Rigla, “fins d’aquí a uns tres anys no tindrem sistemes comercials de pàncreas artificial. Davant d’aquesta llarga perspectiva, i de la possibilitat de que es trigui molt a ser finançats pels sistemes públics de salut, s’ha creat una xarxa de pacients, enginyers i persones interessades en el desenvolupament d’aquest sistema de control de diabetis. Els resultats que obtenen són extraordinaris”
Les conferències de la jornada van anar a càrrec de persones pioneres en la utilització de pàncrees artificial i de dos enginyers desenvolupadors dels algoritmes que calculen la quantitat d’insulina que ha d’administar la bomba. L’èxit de la jornada, va encoratjar els participants a continuar treballant de manera cooperativa en benefici de la millora de la qualitat de vida del pacients amb diabetis.
El pàncrees artificial millora la qualitat de vida dels pacients
El sistema de pàncreas artificial està basat en un algoritme de control per a la mesura dels nivells de glucosa en sang. Consisteix en un sensor de mesura contínua de la glucosa i una bomba d’infusió subcutània d’insulina. Es programa mitjançant un dispositiu intel·ligent (smartphone, principalment) en qual s’introdueix un algoritme de control para la mesura dels nivells de glucosa. El pacient ha d’introduir algunes dades, com què menjarà i l’hora de l’àpat, Els nivells de glucosa es transmeten a l’smartphone que conté l’algoritme de control i aquest indicarà la quantitat d’insulina que s’injectarà de manera automàtica sense la intervenció del pacient.
Les persones que fan servir bomba d’insulina subcutània convencional inverteixen una gran quantitat de temps en calcular i programar la insulina necessària per mantenir normals els seus nivells de glucosa en sang. Una de les principals preocupacions dels pacients que s’injecten insulina és patir una hipoglucèmia quan dormen. Moltes vegades, pateixen hipo o hiperglucèmies com a conseqüència de càlculs imprecisos.
Amb el sistema de pàncrees artificial es millora molt aquesta situació. L’objectiu del pàncrees artificial és regular de forma automàtica el valor de la glucosa en sang sense necessitat de que el pacient realitzi les correccions amb insulina, habituals en el maneig de la diabetis tipus 1. S’aconsegueix una major seguretat pel fet de disminuir les hipoglucèmies especialment durant la nit. La finalitat és mantenir els nivells de glucosa de manera més uniforme, la bomba actua cada cinc minuts, i per tant el control és més precís.
Sistema de pàncrees artificial: sensor, Smartphone i bomba d’insulina
Leave a Reply