El 93% dels 150 pacients pediàtrics del Parc Taulí amb diabetis tipus 1 ja es beneficien d’un sensor de glucèmia, o d’una bomba associada a un sensor, que des de fa poc menys d’un any estan finançats al 100% pel sistema públic per aquests pacients.
El sensor, d’una mida d’una moneda de dos euros, permet obtenir dades de glucosa cada 5 – 15 minuts mitjançat un lector propi, o també amb qualsevol smartphone que pot fer la lectura mitjançant una aplicació.
A més del control propi, el menor o els seus familiars poden pujar les dades obtingudes al núvol, de manera que els professionals assistencials poden accedir-hi des de qualsevol ordinador. D’aquesta manera, tant el pacient com els professional fan el seguiment de l’evolució dels nivells de glucosa dia a dia, però també poden veure gràfiques resum que poden servir per valorar si estan ben controlats o si s’han de fer ajustos en el tractament.
L’especialista en Endocrinologia Pediàtrica del Parc Taulí, Jacobo Pérez, subratlla la sort que van tenir de poder implementar tots aquests sensors just abans de la pandèmia, perquè això els ha facilitat enormement la pràctica de la telemedicina en aquest temps.
Tradicionalment, els pacients pediàtrics amb diabetis eren citats a la consulta de l’especialista cada tres mesos, per al seu seguiment. Actualment, s’intercalen les visites presencials amb les vídeo consultes de manera que (si no es torna a produir una situació de confinament total) el pacient només és citat a l’hospital cada sis mesos.
Jacobo Pérez ja avança que “amb la monitorització remota la qualitat de la visita és tan gran que ens plantegem deixar la telemedicina instaurada un cop finalitzi el risc de malaltia per la pandèmia, ja que els pacients també han guanyat qualitat de vida en evitar dos desplaçaments anuals a l’hospital”.
Leave a Reply