- Tractaments modificadors de la malaltia estan en vies d’aprovar-se properament
El Parc Taulí atén, cada vegada més, persones joves amb algun tipus de deteriorament cognitiu, incloent la Malaltia d’Alzheimer. En un petit percentatge la malaltia pot ésser hereditària, principalment en aquest grup de població.
La detecció precoç de la malaltia, en els seus estadis inicials, és fonamental per tal d’iniciar un tractament farmacològic o d’altres, com per exemple l’estimulació cognitiva, la dieta i l’exercici físic.
La Malaltia d’Alzheimer té una elevada incidència en poblacions envellides com la nostra, degut a que la probabilitat de patir-la augmenta amb l’edat. Així doncs, es situa al voltant del 2.5% de la població major de 65 anys i arriba al 40% en les persones majors de 85 anys.
La malaltia és crònica i degenerativa, Tot i que el pronòstic és molt variable, des què es diagnostica fins a les fases més avançades de la malaltia poden passar més de deu anys.
La EAIA de Trastorn Cognitiu del Parc Taulí (Equip Avaluador Integral Ambulatori) realitza al voltant de 1.000 primeres visites l’any de persones que presenten algun tipus de deteriorament cognitiu, de les quals aproximadament el 60% corresponen a la Malaltia d’Alzheimer.
Principals símptomes de la malaltia
El símptoma cognitiu més freqüent a l’inici és l’alteració de la memòria i la desorientació, en la majoria de casos. Posteriorment es veuen afectades altres esferes, com el llenguatge o d’altres que són determinants per a l’autonomia de la persona. Conforme avança la malaltia, la persona perd capacitat per a realitzar les activitats de la vida diària i esdevé dependent d’un tercer.
Durant la progressió de la malaltia també poden aparèixer alteracions psicoconductuals, com els trastorns afectius, del son o d’altres, els quals també caldrà tenir en compte per al maneig de la malaltia.
L’afectació motora no es descarta, essent més freqüent en fases avançades de la malaltia, per norma general.
Abordatge de la malaltia
És molt important detectar precoçment els símptomes per a poder dur a terme un diagnòstic acurat i un abordatge integral de la malaltia.
En aquest sentit una part de la recerca dels últims anys va dirigida a trobar possibles biomarcadors que permetin realitzar un diagnòstic en les fases més inicials de la malaltia. Actualment ja existeixen biomarcadors biològics – presents en el líquid cefaloraquidi i en la sang – i biomarcadors funcionals basats en la Medicina Nuclear, els quals es poden realitzar al Parc Taulí.
Pel què fa als tractaments farmacològics que s’han utilitzat fins ara, dir que no modifiquen el curs de la malaltia, però que ajuden a alentir la progressió clínica i a modular els símptomes, tant els cognitius com els psicoconductuals.
Una altra part de la recerca dels últims anys va dirigida a trobar possibles fàrmacs modificadors. S’han dut a terme gran quantitat d’assajos clínics, generalment basats en el disseny d’anticossos contra les proteïnes implicades en la malaltia (amiloide, tau) i actualment en vies d’aprovació per al seu ús assistencial, tot i que alguns d’ells ja han estat aprovats per la FDA, l’Agència d’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units.
Leave a Reply