Des de fa anys es venen publicant articles i informes sobre la situació de la dona en la ciència, on sobta l’increment de graduades universitàries respecte als nivells més baixos d’ocupació de llocs directius i de responsabilitat en les institucions dedicades a la recerca i la innovació. Així, ja en 2007, es publicava l’article “La ciència biomèdica té nom d’home” basat en l’anàlisi de les dades de tres grans centres de recerca en biomedicina a Catalunya, a on els resultats mostraven que la dona ocupava només el 21% dels llocs directius i, en canvi, ocupava el 66% de les places de becari.
Han passat més de 10 anys d’aquesta publicació, i la situació ha millorat una mica, però continua havent una gran diferència entre el nombre de dones que configuren les plantilles dels centres i el percentatge d’elles que ocupen llocs de responsabilitat. És el que coneixem com sostre de vidre, la barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per a ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat.
Els motius poden ser diversos, però en la majoria al·ludeixen als rols socials que continuen assignant determinades tasques a la dona, com les tasques domèstiques i de cura de les persones de l’entorn familiar, que generen barreres al desenvolupament professional i que dificulten poder assumir segons quins reptes.
A Catalunya, dels 42 centres de recerca, només dos estan dirigits per dones. Tot i que entre el 40 i el 50% dels professionals que hi formen part són dones, la majoria d’investigadors principals, caps de programa i caps de grup són homes.
L’informe del 2015 de la UNESCO Women in science analitza com, havent-hi un 54% de dones estudiants de grau, el 61% dels investigadors són homes. I si es parla de llocs de responsabilitat, la presència de les dones és encara més baixa. En aquest informe es reivindica que les organitzacions de recerca han de desenvolupar un entorn laboral que potenciï “la igualtat de gènere, sobretot quan es tracta de la promoció professional, la qualitat de l’ocupació i la igualtat de representació en els nivells superiors”.
Es necessiten referents de dones en la ciència per anar canviant aquesta situació, amb referents on es puguin emmirallar les dones joves que se sentin atretes per una carrera investigadora. Per això s’han de prendre mesures, com obtenir major presència en els mitjans de comunicació i en les institucions públiques.
A l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT) treballem per una recerca i una innovació responsable a on els criteris de gènere tenen un pes molt important. Tenim aprovat un Pla d’igualtat des de l’any 2017, i una Comissió d’igualtat que s’encarrega del seu desenvolupament. Al Pla es recullen accions per fomentar la igualtat d’oportunitats de dones i homes en el món laboral d’acord amb el que estableix la normativa vigent.
A l’I3PT treballen un 69,49% de dones i un 30,51% d’homes respecte a la plantilla global. Del personal investigador de l’I3PT, un 61% són dones i un 39% són homes. Dels 24 grups de recerca existents, el 42% estan liderats per dones i el 58% per homes. Aquesta representativitat fa que als òrgans assessors (Comitè de Recerca i Comitè d’Innovació), la qüestió de gènere sigui paritària. L’Institut està codirigit per un home i una dona. Als òrgans de govern, però, aquesta paritat es perd, amb un predomini clar d’homes. La llei 17/2015 d’igualtat catalana, recull l’obligatorietat de representació paritària de dones i homes (40%-60%) en els nomenaments i les designacions del òrgans col·legiats de les empreses públiques.
Tot i que estem satisfetes de les dades en el seu conjunt, creiem que encara hi ha molt camí a recórrer perquè aquest tema deixi de ser noticiable i per estar en un estat de normalitat amb accés per mèrits a les diferents posicions. Hi ha vidres que són difícils de trencar!
Aquest article s’ha escrit conjuntament per la Glòria Palomar, Directora de gestió de l’Institut de Recerca i Innovació Parc Taulí (I3PT) i la Pilar Medel, Agent d’igualtat.
Leave a Reply