El passat 22 d’abril va ser publicada a Actas Dermosifiliográficas una investigació liderada pel Dr. Jorge Romaní (Servei de Dermatologia del Parc Taulí) sobre un quadre clínic de lesions perniòtiques i acrals fins ara atípic, i la seva probable vinculació amb el COVID-19.
A raó, entre d’altres, d’aquest article, es va iniciar un estudi multicèntric de consens en l’àmbit nacional prospectiu ràpid amb 375 casos. L’article resultant ha estat publicat el 29 d’abril al British Journal of Dermatology, la 3ª revista de major impacte en el camp de la dermatologia segons el JCR Impact Factor. Novament hi ha participat el Dr. Romaní, qui ens explica en què ha consistit aquest estudi i quina importància pot tenir per a la investigació del COVID-19.
D’on neix aquest primer estudi sobre el quadre clínic de lesions perniòtiques i acrals?
(Jorge Romaní). Durant les primeres setmanes de la pandèmia apareix als mitjans de comunicació una alarma per un tipus de lesions observades sobretot en nens, i que recordaven als penellons (perniosi). Era atípic, ja que les temperatures no eren baixes, i aquestes lesions tampoc corresponien exactament a la perniosi clàssica. Sense massa evidència científica inicial, es van associar amb infecció per COVID, però es va crear una alarma que va trasbalsar els serveis d’urgències pediàtriques, amb famílies espantades que demanaven una prova diagnòstica. Curiosament, la gran majoria tenien PCR negativa i no havien manifestat cap símptoma d’infecció per coronavirus.
Els dermatòlegs i infectòlegs del Parc Taulí vam decidir recollir i estudiar una sèrie de pacients, i vam demanar la col·laboració de la Dra. Baselga i el seu equip de dermatòlegs de l’hospital Sant Joan de Déu que van aportar els seus casos. Com jo també estava ficat a l’assaig clínic dirigit per l’Oriol Mitjà, el seu equip va aportar els tests ràpids per intentar detectar la serologia.
Al supplementary material es poden veure algunes imatges de les lesions analitzades. Quins han estat els resultats obtinguts?
(J.R.) És un fet atípic en la publicació científica, però els editors de British Journal of Dermatology van acceptar publicar com a material suplementari TOTES les imatges de l’estudi. És un autèntic atles dermatològic de les manifestacions cutànies de la pandèmia. El treball descriu cinc patrons dermatològics, que són reconeixibles per qualsevol dermatòleg (vesiculós, maculo papular, urticariforme, livedo-necròtic i acral-perniòtic):
Arran del darrer article publicat al BJD: Es pot arribar a diagnosticar en quina fase del COVID-19 es troba el pacient a través d’una anàlisi de la pell?
(J.R.) Cadascun dels patrons pot aparèixer en un moment temporal diferent de la infecció COVID i està relacionat amb un diferent pronòstic de la malaltia. Així, les lesions vesiculoses apareixen durant les primeres setmanes, o les perniòtiques es manifesten tard, fins a dos mesos després del contacte amb el virus, i suposen un pronòstic excel·lent, sovint amb una infecció passada de forma inadvertida.
Quina incidència pot tenir el global de l’estudi a l’hora de combatre el COVID-19?
(J.R.) Si les lesions cutànies són explorades per un observador entrenat, a partir d’elles es pot arribar no només a sospitar la infecció, sinó fins i tot conèixer en quin moment el pacient ha tingut el contacte amb el virus, i el pronòstic associat.
Leave a Reply