El passat 9 de novembre es va publicar a la revista Viruses l’article científic fruit del primer projecte d’investigació propi del Parc Taulí sobre COVID-19. A l’estudi han participat els següents investigadors de l’I3PT: Joan Calvet, Jordi Gratacós, María José Amengual, Maria Llop, Marta Navarro, Amàlia Moreno, Alejandra Serrano, Cristòbal Orellana i Manel Cervantes; juntament amb Antoni Berenguer-Llergo, de l’IRB Barcelona.
Aquesta publicació té com a objectiu avaluar subconjunts de limfòcits com a factors predictius de malaltia greu. Es tracta d’un estudi obert a nous objectius, dels quals en poden derivar en un futur més resultats. A continuació parlem amb els primers autors de la publicació, el Dr. Joan Calvet i el Dr. Jordi Gratacós, qui ens explicaran en què ha consistit l’estudi i quins avenços pot aportar en la investigació de la COVID-19.
A mode d’introducció, podrien explicar què són els limfòcits i quina importància tenen dins del sistema immunològic en una pneumònia?
Els limfòcits formen part del nostre sistema defensiu. De la seva activació i interacció en depèn, en bona part, la capacitat de les persones de respondre de forma efectiva davant les infeccions. Alteracions en el nombre, el funcionament i les interaccions entre els limfòcits, poden condicionar una mala resposta a la infecció i fer que aquesta sigui més greu.
Al tractar-se d’un estudi de cohort prospectiu, quins tipus de pacients van ser estudiats?
Van ser estudiats els pacients que presentaven una pneumònia bilateral amb PCR positiva per SARS-CoV-2 que precisaven d’ingrés hospitalari. Es realitzava una extracció de sang el dia de l’ingrés, abans de qualsevol tractament i es seguia al pacient per veure la seva evolució, considerant-lo crític segons uns criteris establerts per pràctica clínica habitual. Així vam poder diferenciar els dos grups de pacients, crític i no crítics. El disseny de l’estudi ens permetia tenir sang disponible dels pacients abans de saber el seu desenllaç segons crític o no, cosa que ens permet poder establir si aquestes mesures fetes en el moment de l’ingrés tenen valor predictiu.
Als pacients se’ls realitzava, previ consentiment informat, una analítica de sang el dia del seu ingrés a planta d’hospitalització. No es realitzava cap altre tipus de prova invasiva ni cruent.” afirmen els investigadors, sobre el tipus de proves realitzades
Què van reportar els resultats (a nivell genèric, a grans trets)?
Els resultats van identificar que un subtipus de limfòcits, els limfòcits T CD4+, i la seva funcionalitat, MFI CD4, poden predir en el moment de l’ingrés, l’evolució cap a crític o no crític dels pacients que ingressen per pneumònia COVID-19, i de forma més òptima que els paràmetres analítics que s’utilitzen actualment en pràctica clínica habitual, com dímer D, LDH, ferritina o PCR.
Conclosa aquesta part de l’estudi, quina importància consideren que cobren els limfòcits en el moment de l’ingrés d’un pacient amb COVID-19?
Tot i que els resultats obtinguts són consistents, i mostren realment un efecte significatiu, caldria ara en un segon pas, iniciar estudis per veure la seva validació i aplicabilitat en pràctica clínica real, és a dir, la seva aplicabilitat a la pràctica clínica. Seria bo doncs, determinar de forma sistemàtica aquestes subpoblacions limfocitàries a tota persona que precisi ingrés per COVID-19 i confirmar si, en condicions de pràctica clínica real, també serveixen per establir el seu pronòstic en el moment de l’ingrés i fins i tot, si tenen la capacitat de determinar persones que precisin tractaments més agressius.
Leave a Reply