La lactància induïda i la relactació són processos que permeten la lactància materna en mares que no gesten en casos d’adopció, gestació subrogada i en nadons nascuts en parelles de dues dones. Tanmateix, aquests processos impliquen una sèrie de desafiaments.
Aquesta és la introducció de l’article científic publicat el passat mes d’agost a la revista d’infermeria, pediatria, obstetrícia i ginecologia, Journal of Human Lactation. A continuació en parlem amb les dues membres del grup d’investigació en infermeria de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT) que hi han participat: Gemma Cazorla i Noemí Obregón.
Quin va ser el punt de partida previ a plantejar un estudi d’aquestes característiques?
(Cazorla i Obregón). L’adopció, la gestació per substitució o subrogació i les parelles formades per dues dones han anat augmentant els últims anys. En aquests casos, les mares no gesten els seus fills però també volen gaudir dels beneficis de la lactància materna. La inducció de la lactància materna o la relactació són processos que permeten a les mares que no han gestat els seus fills poder alletar-los. Quan és la primera vegada que la mare dóna el pit al seu fill que no ha gestat, parlem d’inducció de la lactància materna però si ja havia lactat anteriorment a un altre fill, gestat o no per ella, parlem de relactació.
Als antecedents citeu uns grups concrets de nadons (adoptats, nascuts per maternitat subrogada i de parelles femenines del mateix sexe). Quin és l’element diferenciador?
En tots tres casos la mare pot passar per el procés d’inducció de la lactància o relactació abans que neixi el seu fill o bé quan ja ha nascut. Al nostre centre no solem tenir contacte amb mares per adopció o gestació per substitució o subrogació. Però, els casos de parelles formades per dues dones, que són els que més han crescut els últims anys, són amb el que ens trobem sovint en el nostre dia a dia. El procés que es segueix en tots aquests casos és molt semblant i comporta força reptes.
La metodologia d’aquest estudi qualitatiu ha consistit en una sèrie d’entrevistes en profunditat a dones espanyoles. Quina dificultat ha presentat a la llarga?
Es van realitzar entrevistes a dones espanyoles que havien passat per un procés d’inducció de la lactància o relactació en casos d’adopció, subrogació o en parelles de dues dones, preguntant per la seva experiència durant el procés i per els reptes amb els que es van trobar abans de començar el procés, durant el procés, i durant l’alletament matern.
Hi va haver dificultat per a trobar la mostra ja que no hi ha cap mena de registre nacional de dones que han passat per la inducció de la lactància o la relactació i no sempre tenen contacte amb el sistema sanitari”. afirmen les investigadores
Finalment, es va aconseguir la mostra gràcies al contacte amb grups de lactància, assessores de lactància i les pròpies dones que participaven a l’estudi.
Cóm ha estat el tractament de les dades que heu anat rebent durant tots aquests anys? Codificació, categorització, interpretació…
Les entrevistes es van realitzar o bé online, amb les dones que eren de fora de Catalunya, o bé presencials, en llocs acordats amb les participants. Les entrevistes es van gravar, transcriure i analitzar. De l’anàlisi qualitatiu de les entrevistes van sorgir les següents categories:
- Reptes durant el procés d’inducció o relactació, amb els següents codis: canvis físics, falta d’informació per part dels professionals sanitaris i falta de suport per part de família i amics.
- Reptes durant l’alletament matern, amb els següents codis: problemes amb els pits i dubtes sobre la quantitat de la llet produïda
- Reptes al deixar l’alletament matern, on, en els casos de les parelles de dues dones ja no es va compartir l’alletament matern entre les dues i en tots els casos es va veure reduït el vincle amb el nadó.
A quines conclusions heu arribat i en què creieu que pot derivar en un futur aquesta investigació?
Els professionals sanitaris hauríem de conèixer la possibilitat d’alletar en casos d’adopció, gestació per substitució o subrogació i parelles de dues dones. Conèixer l’experiència de les dones que han passat per un procés d’inducció de la lactància o relactació pot ajudar-nos a fer un millor assessorament i crear guies que ens puguin ajudar en la pràctica diària.
NOTA: Darrerament, la pròpia Journal of Human Lactation ha tornat a publicar un nou article al grup d’investigació en infermeria de l’I3PT. Es tracta d’una revisió que té com a finalitat avaluar els diferents mètodes utilitats per a induïr la lactància, així com els factors relacionats amb la succió eficaç de pit i la producció de llet materna.
Leave a Reply