Dieta especial de preparació per a la colonoscòpia (1 dia vs 3 dies)
En l’últim trimestre de l’any ha estat publicat a la revista de gastroenterologia i hepatologia, Digestive Endoscopy, l’article científic resultant d’un estudi de dos anys (2018-2020) que compara un dia de dieta baixa en residus per a la preparació de la colonoscòpia amb l’habitual de tres dies.
Liderat pels investigadors Salvador Machlab, Rafael Campo i Eva Martínez-Bauer, hi han participat tots els membres de la Unitat d’Endoscòpia Digestiva del Parc Taulí (metges i infermeres). També hi han col·laborat Pilar López i altres professionals de l’oficina Tècnica de Cribatge.
A continuació parlem amb el Dr. Machlab (en imatge amb Alba Lira, investigadora participant), qui ens explicarà d’on va originar aquest estudi, cóm s’ha desenvolupat, quines conclusions han obtingut i en què pot desembocar en un futur pròxim.
El focus de l’estudi és la preparació de la colonoscòpia. En què consisteix aquest procés?
(Machlab). La preparació per a la colonoscòpia consisteix bàsicament en evacuar el contingut fecal del còlon. Això permet realitzar l’exploració en condicions de seguretat i poder explorar la mucosa del còlon que sol ser l’objectiu principal d’aquesta exploració. És un acte previ al procediment que té molt pes en la seguretat i qualitat de l’exploració.
D’altra banda, avui dia amb la generalització de la sedació en endoscòpia, la preparació constitueix el major inconvenient per al pacient tal com ens demostren alguns estudis.
Com impacta al pacient i quina importància te?
Les pautes de preparació inclouen una dieta restrictiva i la presa d’una solució laxant per a la neteja intestinal. Això ha anat evolucionant en els últims 8 anys sobretot quant al tipus de dieta i la manera de prendre la solució evacuant. Prèviament es pautava una dieta líquida i actualment s’indica una dieta baixa en residus també anomenada baixa en fibra.
D’altra banda, és coneguda la importància que té la fibra en motilitat intestinal i la seva influència en trastorns digestius i uns altres determinants de salut. En el teu dia a dia com gastroenteròleg, veus com alguns pacients t’expliquen el pesat que se’ls fa seguir la dieta restrictiva. Això pot tenir major rellevància en els pacients i famílies amb risc augmentat de càncer de còlon, com aquells amb poliposis adenomatosa familiar (PAF) o síndrome de Lynch entre altres, que precisen d’una vigilància mitjançant colonoscòpies anuals o bianuals.
Per quin motiu van decidir comparar una dieta de preparació de 3 dies vs 1 dia?
En revisar les noves guies clíniques la Dra. Martínez-Bauer, que porta la consulta d’alt risc va apreciar que les recomanacions que es donaven quant als dies de dieta baixa en residus eren de baixa qualitat i poc concretes. Revisem l’evolució de l’evidència científica sobre aquest tema i ens vam adonar que hi havia molt a fer. Pràcticament tots els estudis comparaven la dieta líquida amb diferents dies de dieta baixa en residus, però no hi havia cap estudi dissenyat per a comprar els dies de dieta baixa en fibra. Seria una pena tenir als nostres pacients fent aquesta dieta quan potser no feia falta, també escurçar la dieta ens permetria agilitar la programació de les exploracions i aprofitar millor els buits de l’agenda.
També val la pena esmentar el paper que l’experiència de l’usuari pot tenir en el rendiment del programa poblacional de cribatge de càncer de còlon i recte.
La taxa de participació en els programes de cribatge influeix en la seva eficàcia, pel que podem esperar que facilitant la participació de persones sanes en millorar la tolerància del procés, millori el rendiment del cribatge de càncer de còlon”. afegeix el Dr. Machlab
Com va ser l’estudi i quins resultats van obtenir?
Decidim realitzar un assaig clínic amb un disseny de no-inferioritat i amb uns requisits estadístics exigents per a obtenir uns resultats el més solguts possibles. El disseny de no inferioritat és idoni dau no esperàvem que un dia de dieta fos millor que tres dies, permet demostrar que no és pitjor dins d’un marge acceptable. D’altra banda, és d’esperar que un sol dia de dieta es toleri millor.
Per a l’estudi comptem amb la participació de 852 voluntaris amb indicació d’una colonoscòpia per cribatge poblacional de càncer de còlon i recte. Se’ls va assignar a l’atzar seguir l’estàndard de tres dies de dieta baixa en residus o el grup experimental de tan sols un dia. D’altra banda, no va haver-hi altres diferències quant a la preparació ni en altres factors que poguessin influir-los. El grup assignat va quedar emmascarat per a l’equip de recerca fins a l’anàlisi estadística. El dia de l’endoscòpia les infermeres de la unitat identificaven a aquests voluntaris i els feien completar les enquestes de tolerància i juntament amb el endoscopista es recollien la resta de les variables com la neteja del còlon per a la qual usem una escala validada i d’ús clínic habitual.
Els resultats van ser bastant bons, com esperàvem, i fins i tot ens va sorprendre alguna dada. La taxa de preparacions adequades va ser del 97,9% en el grup d’un dia de dieta enfront del 96,9% en el grup de 3 dies. De manera global la taxa de preparacions adequades és excel·lent i fins i tot la xifra és superior en el grup d’un dia. D’altra banda, trobem una major proporció de participants amb preparació excel·lent en el grup d’un dia i es demostrava una millor tolerància.
També cal destacar que no va haver-hi diferències en variables de qualitat i rendiment com els temps d’exploració, taxa de detecció de pòlips i adenomes i complicacions.
Una vegada extretes els conclusions, quines línies de futur pot presentar aquesta investigació?
Seguint amb la línia de recerca de la meva tesi doctoral i després d’obtenir aquestes dades, continuarem treballant a millorar la tolerància de la preparació per a la colonoscòpia que indirectament pot impactar a més en l’eficiència del programa de cribatge de càncer colorectal. Alguns pacients que requereixen vigilància endoscòpica periòdica ens manifestat la seva alegria per aquests resultats. No obstant això, aquests projectes manquen de fons i de suport institucional pel que a vegades és complicat continuar-los. De moment se’ns van rebutjar les sol·licituds de beques, aconseguim completar l’estudi gràcies a una donació.
A principis de 2020 iniciem un altre assaig clínic per a aprofundir en el paper de la dieta en la neteja del còlon. Lamentablement la pandèmia ha influït negativament en el desenvolupament de l’estudi que actualment es troba en pausa i sembla que no podrà continuar per diversos motius. No obstant això, estem analitzant la informació que hem recopilat i està resultant bastant útil per a redissenyar un nou estudi i optar, espero que ara sí a major suport i finançament. De moment la societat espanyola d’endoscòpia digestiva ens està ajudant i tenim converses amb l’Asociación Española de Gastroenterología per a llançar un assaig clínic multicèntric nacional coordinat des del nostre centre.
Guillem Cebrian
Graduat en Informació i Documentació (UB) i Màster en Gestió i Direcció de Biblioteques i Serveis d’Informació (UB). A l’I3PT sóc Responsable de la Unitat de Gestió del Coneixement i m’encarrego de la recollida i disseminació de la seva producció científica. M’apassionen les noves tecnologies, la gestió de dades i la ciència oberta.
All stories by: Guillem Cebrian
Frederic Giraldez
Article interessant, però trobo que després de la traducció automàtica podríeu fer-lo revisar per un corrector (qualsevol persona que sàpiga escriure en català), per evitar errors com l’omissió d’apòstrofs o pronoms febles, o confondre “dado” participi del verb donar amb “dado” cub amb els costats numerats utilitzat en jocs…