El malalt crític d’edat avançada amb COVID-19 i la dispar afectació en homes i dones
- Posted In:
- Divulgació científica
- Guillem Cebrian
- no comments
Des de fa gairebé quatre anys, el Dr. Antonio Artigas, del grup d’investigació traslacional en el pacient crític de l’àrea d’infeccions i immunologia de l’I3PT, treballa en una línia d’investigació sobre el malalt crític d’edat avançada a les unitats de cures intensives (UCI): com classificar-los, quins pronòstics tenen, sobreinfeccions, sèpsia…
A causa de la pandèmia de la COVID-19, durant l’últim any han derivat de la seva investigació diversos subestudis sobre el malalt crític d’edat avançada i com el virus afecta en funció del sexe del pacient, com recull aquesta publicació a la revista Scientific Reports. També ha participat recentment en un protocol per a països en desenvolupament sobre la pràctica d’una tècnica que ajuda a respirar a pacients no intubats amb problemes greus de respiració.
Alineat amb el compromís d’aquesta institució envers la RRI (Investigació i Innovació Responsable), el Dr. Artigas ens parlarà a continuació de la diferenciació de sexe als seus estudis, a quines conclusions ha arribat amb relació al malalt crític d’edat avançada amb COVID-19 i els seus últims resultats de recerca:
Quin factor determinant el va empènyer a iniciar una línia d’investigació sobre el malalt crític d’edat avançada a les UCI’s?
El nombre de malalts crítics d’edat avançada ha augmentat moltíssim durant els darrers anys a conseqüència de l’envelliment de la nostra població. La European Society of Intensive Care Medicine va decidir posar en marxa un grup de treball per a conèixer les característiques d’aquests malalts i determinar els seus factors pronòstics. La fragilitat i la gravetat al seu ingrés (i no pas l’edat cronològica) són els factors principals que determinen el seu pronòstic a curt i llarg termini.
Com relaciona en l’últim any la que fins ara estava essent la seva recerca amb la irrupció de la COVID-19?
L’aparició de la COVID-19 amb les seves greus conseqüències ens ha obligat a dedicar esforços per a conèixer millor la malaltia i investigar noves estratègies terapèutiques. Al nostre laboratori estem estudiant a nivell preclínic l’efecte de la nebulització d’anticoagulants i de la teràpia cel·lular amb cèl·lules mesenquimals. Els malalts amb COVID-19 greu es caracteritzen per presentar una coagulopatia i endotelitis inflamatòria que condiciona un empitjorament de la seva evolució clínica i una major mortalitat.
Estem analitzant els mecanismes de l’alteració de la coagulació i la seva relació amb la resposta inflamatòria en els malalts amb COVID-19 greu de l’estudi multicèntric CIBER-COVID. Aquesta investigació clínica, junt amb els estudis preclínics, facilitarà establir una nova estratègia terapèutica per millorar la supervivència d’aquests malalts.
Com està veient que afecta el virus en homes i dones?
Existeixen diferències en el pronòstic dels malalts crítics d’edat avançada i en els malalts amb COVID-19 greu. Els nostres estudis han pogut demostrar una major mortalitat en homes respecte a dones ingressades a UCI. Aquestes diferències estan relacionades amb les diferències hormonals i l’expressió dels receptors pel virus.
La pandèmia ha tingut també un major impacte social a les dones i també un major risc de gravetat a las dones embarassades. Tots aquests fets caldrà tindre’ls en compte en el maneig i prevenció del virus.” afirma Artigas
Fins a quin punt és important per a vostè la diferenciació de sexe a les seva recerca?
Avui en dia, i tal com he explicat abans, considero que cal tenir molt en compte l’impacte del sexe en el tractament dels malalts, així com en els estudis preclínics experimentals amb animals (a la planificació dels nostres experiments amb animals tenim sempre en compte el seu sexe).
La darrera publicació en la que ha participat està servint com a influència en alguns països. En què ha consistit i quin ha estat aquest impacte?
La ventilació mecànica invasiva és necessària en els malalts amb una insuficiència respiratòria hipoxèmica greu, però molt sovint està associada a complicacions que poden influir en el seu pronòstic. Molts països pobres (o amb menys recursos que els països més desenvolupats) no disposen de suficients sistemes de ventilació artificial. El nostre grup junt amb un grup d’experts internacionals ha plantejat les recomanacions i guies per aplicar un sistema no-invasiu de posar en decúbit pron (panxa a baix) per millorar l’oxigenació d’aquests malalts.
El seu impacte per a evitar una ventilació invasiva ja s’ha fet notar a països com Brasil. Simultàniament, el nostre grup està coordinant un estudi internacional multicèntric en més de 40 centres per valorar de forma prospectiva el benefici de l’aplicació del decúbit pron en malalts amb insuficiència respiratòria greu hipoxèmica. Aquest estudi té l’aval de les societats catalana, espanyola i europea de medicina intensiva i la seva duració serà de tres anys.
Guillem Cebrian
Graduat en Informació i Documentació (UB) i Màster en Gestió i Direcció de Biblioteques i Serveis d’Informació (UB). A l’I3PT sóc Responsable de la Unitat de Gestió del Coneixement i m’encarrego de la recollida i disseminació de la seva producció científica. M’apassionen les noves tecnologies, la gestió de dades i la ciència oberta.
All stories by: Guillem Cebrian
Leave a Reply