L’anorèxia i la bulímia són, segurament, les dues formes més conegudes en què es poden expressar els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA). Avui, 30 de novembre, se celebra el Dia Mundial dels TCA per conscienciar la població d’un problema que afecta un percentatge molt elevat de la nostra societat; i és que a la pregunta de com se senten els i les adolescents amb el seu cos, la resposta és que gairebé la meitat es vol aprimar. Així ho constata l’enquesta publicada ahir per l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB), que assenyala que un 47% de les noies i un 21% dels nois es vol aprimar, un augment de 15 i 6 punts respectivament en comparació a l’any anterior.
Entre els experts hi ha consens que és molt important desplegar estratègies de prevenció per reduir l’aparició i desenvolupament de TCA. També coincideixen que les xarxes socials i pàgines web que fan apologia de l’anorèxia i la bulímia són un perill creixent i que cal tenir-les identificades. I és en aquesta intersecció, entre aquest tipus de trastorns i contingut a la xarxa, on apareix el projecte STOP (Suicide prevenTion in sOcial Platforms).
Aquest projecte, liderat per la investigadora Ana Freire de la UPF School of Management, amb la participació de 7 nodes de recerca, entre els quals hi ha l’Hospital Universitari Parc Taulí i l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT), va néixer amb l’objectiu de buscar i analitzar patrons de conducta suïcida aplicant la Intel·ligència Artificial (IA) a les xarxes socials. En concret, un grup d’investigadors, enginyers, psicòlegs i psiquiatres van desenvolupar uns algoritmes d’IA que mitjançant l’anàlisi de texts, imatges i activitat a Twitter, detecten patrons de comportament suïcida.
Actualment, també s’analitzen trastorns de conducta alimentària mitjançant aquesta tecnologia. La psicòloga clínica del Parc Taulí Nadia Sanz, que participa activament en el projecte STOP, explica que gràcies al treball d’un equip multidisciplinar s’ha aconseguit detectar persones en risc de patir aquests trastorns. «L’equip de psicòlegs i psiquiatres hem recollit i filtrat tweets que contenen paraules claus, com ara “IMC”, “pes” o “talla”, i els hem codificat de manera clínica segons si tenen risc de patir un TCA; posteriorment un grup d’enginyers han creat uns algoritmes que detecten perfils de persones amb risc segons els seus patrons de conducta», explica Sanz, que recalca que tota aquesta informació es recull i gestiona anònimament, de manera que en cap moment es coneix la identitat de les usuàries per respectar la seva privacitat. L’objectiu final és crear una campanya que arriba a les usuàries que encaixen dins del patró detectat per a persones amb risc de patir un TCA. A aquestes joves se’ls dona a conèixer el Telèfon de l’Esperança perquè puguin contactar-hi i demanar ajuda.
Sanz subratlla que és molt important detectar trastorns de forma molt més ràpida per tal d’oferir ajuda en una etapa més inicial. La pandèmia, assegura, ha sigut molt negativa per a les persones amb un TCA o amb risc de patir-ne i s’ha vist com han incrementat els casos molt significativament. «El projecte STOP, gràcies al treball que ha fet aquest equip multidisciplinar, està ajudant a posar a disposició d’aquestes noies un servei d’ajuda molt necessari en aquests moments».
Leave a Reply