-
La comunitat transgènere i intersexual sovint pateix l’estigma o prejudicis en centres sanitaris que poden conduir a situacions de falta de respecte o fins i tot de negligència
-
L’I3PT és un dels socis europeus del projecte SWITCH, que vol arribar als i les professionals de la salut i dotar-los de coneixement i recursos per evitar la transfòbia
-
El projecte, que està a punt de concloure, ha proporcionat diferents recursos adreçats a professionals de la salut i espais de reflexió i debat per a professionals i la comunitat trans
Que les persones transgènere i intersexuals viuen situacions de falta de comprensió, de respecte o fins i tot de transfòbia és una realitat que no només es dona al carrer. Encara avui s’hi poden trobar en un centre de salut. “Si criden tres cops la Maria, com apareix a l’historial clínic, i veuen que s’aixeca un noi, ja te’n pots adonar que la persona ha fet un trànsit; o fer preguntes relacionades amb el trànsit quan no té res a veure amb el motiu de la consulta” són exemples de situacions que encara avui viuen algunes persones trans, tal com explica la psicòloga i investigadora de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT) Carme Espelt.
Moltes persones transsexuals, transgènere o intersexuals pateixen una alta exposició a la discriminació i l’assetjament, que pot provocar l’inici de trastorns mentals. Precisament, davant d’aquesta realitat, el projecte SWITCH, finançat per la Comissió Europea i que compte amb la participació de l’I3PT, busca promoure serveis capaços d’assistir correctament les persones trans i intersex millorant les competències dels i les professionals de la salut.
“Hem anat observant que les persones transgènere i intersexuals es troben amb una falta de coneixement i, a vegades, una manca d’empatia i respecte quan acudeixen a una visita mèdica”, explica Espelt. Davant d’aquesta realitat, el projecte SWITCH vol dotar els professionals de la salut amb coneixement i recursos per apropar-se i atendre correctament aquest col·lectiu i evitar la transfòbia. “Cal que els hi posem fàcil, per això hem creat recursos de prosocialitat, psicoeducació, coneixement i comunicació per als i les professionals, perquè s’acabi traduint en un bon tracte cap a les persones trans”, explica la investigadora.
La manca de coneixement pot deure’s a la formació actual en les carreres de salut. Tal com apunta Narcís Cardoner, investigador de l’I3PT, “en els 6 anys de les carreres de Medicina, no hi hagut fins ara cap assignatura de perspectiva de gènere, ni cap tipus d’aproximació”. “Encara cal trencar murs, però l’interès actual ens dona esperances“, apunta Cardoner. Potser un dels principals murs que encara cal trencar és el que ve donat pel propi sistema sanitari, ja que la transsexualitat està catalogada des de 1980 com un trastorn mental, segons les Classificacions Internacionals de Malalties CIE-10 i DSM-IV, i els estudis epidemiològics de la transsexualitat són escassos o nuls en la majoria de països, malgrat que a Europa la incidència s’estima entre 0,14 i 0,26 per cada 100.000 habitants i any, segons recull un estudi de l’Hospital Clínic. [1]
En el marc del projecte SWITCH, s’han desenvolupat diverses activitats per formar els i les professionals de la salut, millorar el benestar de les persones trans, crear una xarxa per compartir coneixement entre centres de salut de diferents països, i incrementar el coneixement del públic general i del col·lectiu sanitari de les necessitats de les persones trans i intersex. 
Una de les accions més destacades a nivell estatal ha sigut l’organització d’un laboratori co-creatiu d’autoconeixement a través de la imatge i la prosocialitat aplicada per part de LIPA-Mirada Local—que ha donat fruit al llibre AutoMiradas Transicionales [2]—, i l’elaboració d’una guia clínica per a professionals de la salut. Aquesta guia vol respondre els dubtes dels i les professionals de la salut per saber com relacionar-se amb persones trans i intersex amb l’objectiu de deixar enrere la transfòbia. El treball ha nascut de les pròpies qüestions o incògnites que professionals sanitaris van fer a l’equip del projecte i que han estat contestades per persones transgènere.
El projecte SWITCH està format per set entitats europees. Així mateix, tal com explica Espelt, “també hem comptat amb col·lectius que ens han ajudat moltíssim, de qui ens vam poder “empapar”, com Casa Trans, organització que va crear la Rosa Almirall, referent en la temàtica a Catalunya, o el Colectivo GAMÁ de Canàries”. “És molt important comptar amb aquests col·lectius, ja que tenen tot el coneixement per poder arribar als i les professionals que tenen ganes d’aprendre”. Precisament, alguns d’aquests col·lectius i diferents professionals es van trobar a la Jornada SWITCH celebrada el mes passat a Barcelona amb l’objectiu de compartir coneixement i experiències, i fer una valoració al voltant del projecte, que està a punt de finalitzar.
“Ens emportem moltes coses del projectes, sobretot la d’aterrar. A vegades volem fer grans canvis i hem de començar per coses de base, fent preguntes bàsiques, com saber de quina manera vol la persona que m’hi dirigeixi o preguntar-li què és el que necessita quan entra a una consulta”, explica Espelt, que afegeix: ”Entendre que el trànsit no passa sempre per l’hormonació o la cirurgia, sinó que potser el trànsit és fer el canvi de nom o d’aspecte”. “Ens emportem també les ganes d’aprendre d’aquests col·lectius d’expertes i professionals a com tractar les persones trans i intersex“, conclou la investigadora de l’I3PT.
[1] Gómez Gil, E; Trilla García, A; Godás Sieso, T; Halperin Rabinovich, I; Puig Domingo, M; Vidal Hagemeijer, A; Peri Nogués, JM. (2006). Estimación de la prevalencia, incidencia y razón de sexos del transexualismo en Cataluña según la demanda asistencial. Actas Esp Psiquiatr, 2006; 34(5): 295-302
[2] Banchio, R; Arnaud, I; Red, L.; Escotorin, P. (Coord.) (2022) Miradas Transicionales. Lab co-creativo de autoconocimiento con personas Trans*. Barcelona: Proyecto Europeo SWITCH.
Leave a Reply