Quatre projectes en salut mental de l’I3PT, premiats amb 1,3 milions d’euros per La Marató

La disbiosi de la microbiota intestinal podria jugar un paper important en els símptomes depressius que caracteritzen el trastorn depressiu major (TDM) i que freqüentment apareixen en les malalties funcionals de l’intestí, com la síndrome de l’intestí irritable (SII). Els postbiotics, molècules petites derivades de l’activitat metabòlica de la microbiota, podrien ser un factor clau en aquesta simptomatologia. L’objectiu del projecte és transferir el coneixement establert sobre la signatura microbiana en SII, i identificar bacteris i postbiotics associats al TDM. S’espera identificar un seguit de molècules postbiòtiques vinculades a la depressió i a les alteracions neuronals.

Alguns supervivents d’UCI desenvolupen problemes de salut mental i alteracions cognitives i físiques, que es coneixen com a Síndrome Post-Cures Intensives (PICS). Alguns dels símptomes experimentats, com estrès posttraumàtic, depressió, ansietat i deteriorament cognitiu, es poden cronificar i tenen un impacte en la qualitat de vida del pacients i els seus familiars. L’objectiu del projecte és optimitzar, implementar i avaluar l’impacte en la qualitat de vida de la plataforma digital APPICS, dissenyada per al seguiment i maneig de les seqüeles de salut mental de la PICS en els supervivents d’UCI i els seus familiars, durant el primer any de recuperació. S’espera que els malalts crítics en el programa APPICS mostraran millors nivells de funcionalitat i qualitat de vida, així com una millora en les alteracions emocionals durant els 12 primers mesos d’alta de l’UCI.

Les UCI són llocs destinats a l’atenció de pacients crítics inestables en risc de mort, per tant, són un entorn potencialment hostil per a un pacient mentalment vulnerable. Juntament amb l’estrès físic associat a la malaltia crítica i les intervencions (ventilació mecànica), hi ha factors fisiològics (delirium) i psicosocials (aïllament, incapacitat per comunicar-se degut a intubació o traqueotomia) que afecten negativament la seva comoditat i benestar durant l’ingrés. Més enllà de l’impacte emocional relacionat amb l’entorn UCI, aproximadament la meitat dels pacients patiran la Síndrome Post-Cures Intensives (SPCI), un conjunt de seqüeles físiques, cognitives i emocionals que afecten la funcionalitat i qualitat de vida dels supervivents. S’han proposat múltiples intervencions per mitigar el cost mèdic, econòmic i social de la SPCI, però les estratègies centrades en la prevenció són escasses, retardant l’inici del tractament i augmentant el risc de cronificació.

L’objectiu del projecte és realitzar un assaig clínic per provar l’eficàcia i seguretat d’una teràpia digital cognitiva i emocional primerenca basada en tècniques de realitat virtual no-immersives en pacients crítics.

Només el 50% dels pacients amb depressió es beneficien d’un tractament estàndard i això comporta una càrrega massiva per a la societat. L’avaluació clínica, les teràpies cognitives i l’estimulació cerebral per a la depressió poden beneficiar-se d’incloure una caracterització detallada de la percepció situacional. Això xoca amb les pràctiques estàndard que tracten principalment com els pacients interpreten esdeveniments específics o el seu entorn en conjunt. No obstant això, hi ha una bona evidència que la majoria de situacions quotidianes es poden descriure bé en vuit dimensions estàndard. A través de sis paquets de treball, el grup estudiarà si el potencial de la percepció situacional es relaciona amb els símptomes depressius tant en entorns de realitat virtual com ambulatoris en mostres de pacients amb depressió lleu a moderada. També investigarà les bases neuronals de la percepció situational en depressió mitjançant neuroimatge. Finalment, s’utilitzarà la intel·ligència artificial per extreure les característiques més predictives de la resposta al tractament. Aquest projecte pretén oferir nous objectius terapèutics per a la depressió basats en la percepció situacional.