- El càncer de mama és actualment el tumor més freqüent entre les dones al nostre país, afectant-ne una de cada vuit
- L’altaveu del Dia Mundial del Càncer de Mama suposa una oportunitat per crear consciència i unir forces amb altres càncers femenins que no compten amb tanta visibilitat
Com cada mes d’octubre des que Evelyn Lauder el popularitzés ara fa més de tres dècades, el llaç rosa torna a adornar solapes, balcons i xarxes socials arreu del món. Darrera aquest símbol mundial de solidaritat i consciència sobre el càncer de mama, hi trobem la lluita contra una malaltia que ja afecta una de cada vuit dones[1].
I és que el càncer de mama és actualment el tumor més freqüent entre les dones al nostre país[2]. Segons les últimes dades recollides per la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM), es calcula que aquest 2023 se’n diagnosticaran 35.000 nous casos. Aquest tipus de tumor acostuma a aparèixer entre els 35 i els 80 anys, tot i que la franja dels 45 als 65 és la de major incidència, en ser el moment en què es produeixen els canvis hormonals en els períodes de peri i post menopausa.
La incidència del càncer de mama ha experimentat durant els últims anys un creixement continu fruit de factors com l’augment poblacional, l’increment de l’esperança de vida i la detecció precoç[3]. És precisament aquest últim el pilar fonamental en la lluita contra la patologia. Una detecció precoç dona la possibilitat d’intervenir de manera efectiva, augmentant significativament les probabilitats de tractament exitós i la supervivència de la pacient.
Per Amaya Martín, investigadora del grup d’Innovació en Neurooncologia de l’I3PT i responsable de la Unitat de Radiologia Mamaria i Ginecològica del Parc Taulí, un avenç important en la tecnologia del diagnòstic del càncer de mama ha sigut l’aparició de la tomosíntesi.
“Consisteix en una mamografia en 3D amb la qual som capaços de detectar els càncers que no veiem en la mamografia convencional i per tant els podem diagnosticar en estadis més precoços”. Aquesta nova tècnica ha disminuït el nombre de recitacions i de proves complementàries, fet que generava molta ansietat a les pacients.
El programa de cribratge del càncer de mama, vigent al nostre país des de 1990, també ha demostrat la disminució de la mortalitat a les dones que hi participen[4]. Totes les dones que no tenen un alt risc són instades a realitzar-se una mamografia bianualment dels 50 als 69 anys. Tot i que, per Martín, un dels principals reptes actuals en el diagnòstic seria fer un cribratge més individualitzat. “L’actual pot funcionar i ser beneficiós en algunes dones, però d’altres potser necessiten fer-se un cribratge amb més freqüència, per exemple, anual o cada tres anys, o amb alguna altra tècnica més sensible que la mamografia convencional com la tomosíntesi o la ressonància magnètica. També seria important començar el cribratge a una edat més precoç, als 40 o 45 anys, quan la incidència del càncer de mama ja ha anat augmentant”.
Més que una malaltia: l’impacte del càncer de mama
Però darrera de cada diagnòstic hi ha una vida afectada per la malaltia, una família que ho pateix i una dona que no només lluita contra el càncer, sinó també contra l’estigma, l’acceptació personal, l’angoixa o la depressió.
“En el càncer de mama no només es tracta la malaltia. Intentem que les nostres pacients tinguin una bona qualitat de vida i això requereix cuidar la seva salut mental i emocional”, explica Elsa Dalmau, oncòloga i cap del grup d’Investigació Biomèdica en Càncer a l’I3PT
Malauradament, no sempre es pot aconseguir. “La manca de recursos de què disposem fa difícil que es puguin atendre totes les pacients o els seus familiars, sobretot quan tenen fills petits, des d’un inici”, subratlla Dalmau. En aquest sentit, segons apunta, “és de vital importància el suport i l’acompanyament per part de l’àrea de Psicooncologia, present des de fa anys al Parc Taulí, així com d’associacions sense ànim de lucre que treballen per facilitar recursos humans i materials que cobreixin moltes de les necessitats que requereixen aquestes pacients i les seves famílies”.
Càncers ginecològics: realitats que mereixen ser escoltades
El càncer de mama, però, no és l’únic que pateixen exclusivament les dones. Els càncers ginecològics com el de coll uterí, el d’ovari, el d’úter, el de vagina o el de vulva, malgrat ser dels més diagnosticats, no acostumen a comptar amb el mateix ressò que altres tipus de tumors.
Aquesta manca de visibilitat pot portar a diagnòstics tardans i tractaments menys efectius, empitjorant així el pronòstic i la probabilitat de supervivència de la pacient.
Per a Sandra Medina, investigadora del grup d’Investigació Biomèdica en Càncer a l’I3PT i en el servei de Ginecologia i Obstetrícia del Parc Taulí, és necessari aconseguir-ne un major coneixement. “En el cas del càncer de coll uterí, falta conscienciar les dones per a que es realitzin els controls ginecològics i la citologia cervico-vaginal dels 25 als 65 anys cada 3 anys. La resta de càncers ginecològics no tenen un mètode de cribratge eficaç i, per tant, les dones haurien de saber que han de consultar amb una especialista si presenten algun símptoma d’alarma com un sagnat a la menopausa, dolor abdominal o aparició de lesions vulvars”.
L’altaveu del Dia Mundial del Càncer de Mama suposa una oportunitat per crear consciència i unir forces amb altres càncers femenins que no tenen tanta visibilitat, unint lluites i reconeixent la necessitat d’un enfocament integral a la salut de la dona per tal de garantir una atenció de qualitat sigui quina sigui la malaltia.
“És fonamental crear consciència a totes les dones que és molt important seguir uns hàbits de vida saludables, acudir a realitzar-se les mamografies de cribratge i consultar l’aparició de qualsevol símptoma sospitós”, conclou Medina.
FONTS CONSULTADES
- [1] https://www.geicam.org/sala-de-prensa/el-cancer-de-mama-en-espana
- [2] Las cifras del cáncer en España en 2023. SEOM.
- [3] https://www.geicam.org/sala-de-prensa/el-cancer-de-mama-en-espana
- [4] https://www.sanidad.gob.es/areas/promocionPrevencion/cribado/cancer/mama.html
Leave a Reply