El Parc Taulí lidera un assaig clínic per avaluar els beneficis clínics i econòmics de la cirurgia digital 3D
- Posted In:
- Notícies
- Oriol Capell
- no comments
- L’objectiu principal és demostrar que aquesta tecnologia no només genera beneficis al pacient, sinó que també redueix temps i estalvia recursos al centre mèdic
- Els resultats permetran determinar si la cirurgia digital pot esdevenir una pràctica estandarditzada al sistema de salut públic
El Parc Taulí ha iniciat un assaig clínic multicèntric, aleatoritzat i prospectiu per avaluar l’impacte clínic i econòmic de la cirurgia digital 3D en l’àmbit de la traumatologia i la cirurgia ortopèdica. L’objectiu principal és demostrar que la planificació virtual combinada amb la impressió 3D d’instrumental quirúrgic personalitzat no només aporta beneficis al pacient, sinó que també redueix temps i estalvia recursos al centre mèdic respecte a la cirurgia convencional.
L’estudi està liderat pel Laboratori 3D del Parc Taulí i compta amb la col·laboració d’institucions de referència com l’Hospital Clínic de Barcelona, la Fundació Hospital Olot, la Fundació Privada Hospital Asil Granollers, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el Consorci Hospitalari de Vic, i la Corporació de Salut del Maresme i la Selva. L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) en realitzarà l’avaluació i seguiment, i el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) la coordinació.
Es treballarà amb una mostra prevista de 180 pacients d’entre 18 i 80 anys dels set centres implicats, i aquests es dividiran en dos grups: un grup experimental tractat amb cirurgia digital 3D i un grup control tractat amb cirurgia convencional. Els procediments quirúrgics estudiats seran l’osteotomia de radi, una tècnica utilitzada per corregir malformacions del radi; l’artroplàstia acetabular de maluc, per tractar el desgast del maluc mitjançant la substitució dels components de l’articulació; i l’artròdesi de columna, que fusiona les vèrtebres per tractar dolor causat per fractures o malalties degeneratives.
L’evidència científica suggereix que la tecnologia 3D, a partir de planificacions exhaustives, implants a mida i guies quirúrgiques personalitzades, pot millorar considerablement aquests processos quirúrgics”, apunta Xavier Garcia, biotecnòleg i coordinador d’assaigs clínics i projectes d’R+D+I del Laboratori 3D del Parc Taulí.
Durant l’estudi, es mesuraran variables com la precisió quirúrgica, la reducció del dolor, la satisfacció del cirurgià, la funcionalitat, les complicacions intra i postoperatòries i els costos associats. Els resultats obtinguts permetran determinar si la cirurgia digital és una metodologia rendible i, per tant, pot esdevenir una pràctica habitual i estandarditzada a la resta de centres hospitalaris del país.
Un projecte transformador
L’assaig clínic s’emmarca dins del 3DAdopt, un projecte transformador desenvolupat pel Parc Taulí i finançat pel Servei Català de Salut que busca generar evidència per escalar la cirurgia digital 3D al sistema públic de salut.
Actualment, la planificació quirúrgica sovint no es pot realitzar fora de quiròfan. Això és degut al fet que les imatges mèdiques en dues dimensions, com el TAC o les ressonàncies magnètiques, no reflecteixen de manera precisa la tridimensionalitat de l’anatomia del cos. “Això dificulta tot el procediment mèdic i comporta temps quirúrgics més llargs, possibles complicacions intraoperatòries i un ús excessiu de recursos que tenen un impacte negatiu tant en el pacient com en l’hospital”, afirma el Dr. Ferran Fillat, director mèdic de la Unitat de Cirurgia Digital 3D del Parc Taulí i investigador principal de l’estudi.
Procés per tractar l’artroplàstia de maluc amb cirurgia digital 3D, des de la planificació digital 3D a la impressió 3D per crear un producte sanitari personalitzat.
En aquest sentit, segons afirma Fillat, la tecnologia 3D ha guanyat pes, especialment en cirurgia ortopèdica i traumatologia, perquè “permet crear models anatòmics exactes i guies quirúrgiques personalitzades a partir de les imatges del pacient, i simular digitalment el procediment quirúrgic, millorant la precisió i reduint els marges d’error”.
Tot i així, l’adopció generalitzada d’aquesta tecnologia encara es veu condicionada pel seu cost i la manca d’evidència clínica a gran escala. “Molts cirurgians segueixen utilitzant tècniques convencionals en 2D i la precisió limitada d’aquests enfocament sovint condueix a desviacions respecte a la planificació inicial, incrementant el risc de complicacions”, detalla Fillat.
Leave a Reply