S’inicia el projecte ACMECat per millorar el diagnòstic d’hipòxia tissular en pacients crítics

• Detectar i tractar a temps la hipòxia tissular d’origen cardiovascular és essencial per evitar un deteriorament de les funcions orgàniques i reduir la morbimortalitat dels pacients crítics
• L’estudi combina l’anàlisi de marcadors en sang, que reflecteixen l’estat metabòlic dels teixits, amb la monitorització directa de la funció cardíaca mitjançant catèters invasius

El projecte multicèntric ACMECat, liderat i coordinat pel grup de recerca d’hemodinàmica, microcirculació i oxigenació tissular al pacient crític (MiTOCrit) de l’I3PT, ha iniciat aquest mes la fase d’inclusió de pacients amb l’objectiu d’aprofundir en la detecció de la hipòxia tissular en pacients crítics.

Aquesta condició es produeix quan els teixits del cos no reben una quantitat suficient d’oxigen a causa d’un problema en el sistema cardiovascular, com la insuficiència cardíaca o una disminució en el flux sanguini. Això pot passar en pacients crítics, especialment en aquells que pateixen processos infecciosos greus o xoc sèptic.

“És fonamental detectar i tractar-la a temps perquè la falta d’oxigen en els teixits pot conduir a un deteriorament de les funcions orgàniques, augmentant el risc de morbimortalitat en el pacient”, assenyala Jaume Mesquida, cap del grup i investigador principal de l’estudi. La detecció precoç permet realitzar intervencions terapèutiques per millorar l’oxigenació dels teixits i evitar danys irreversibles, millorant així la supervivència i la recuperació del pacient.

El projecte compta amb el suport de la Societat Catalana de Medicina Intensiva i Crítica (SOCMIC) i la participació activa de 12 unitats de cures intensives (UCI) d’arreu del territori català, que inclouran pacients crítics que compleixin criteris específics de monitorització cardíaca i metabòlica, entre les quals hi ha la de l’Hospital Vall d’Hebron, l’Hospital Germans Trias i Pujol, l’Hospital del Mar, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hospital Quirón-Teknon, Hospital de Mataró, Hospital de Granollers, Hospital Joan XXIII, Hospital Mútua de Terrassa i l’Hospital de Manresa.

La fase d’inclusió de pacients tindrà una duració aproximada de dos anys i es farà a través d’una plataforma digital centralitzada que facilitarà el seguiment del ritme de reclutament per part de les UCI implicades, i permetrà ajustar les accions necessàries per assolir els objectius dins els terminis establerts.

Un projecte nascut al Parc Taulí

ACMECat té el seu origen en un estudi preliminar unicèntric realitzat al Parc Taulí. Els resultats, tot i obtenir-se amb una mostra petita de 50 pacients al llarg de 3-4 anys, van ser molt prometedors, i van motivar la seva expansió a escala multicèntrica.

L’estudi combina l’anàlisi de marcadors en sang, que reflecteixen l’estat metabòlic dels teixits, amb la monitorització directa de la funció cardíaca mitjançant catèters invasius. Aquesta aproximació avançada i poc freqüent en la pràctica clínica habitual permet obtenir dades molt precises sobre l’estat dels pacients.

“Avui dia, disposem de diferents marcadors en sang que ens informen sobre l’estat metabòlic global de l’organisme. Cadascun d’aquests marcadors ha demostrat el seu valor en la detecció i maneig de la hipòxia tissular, però tots ells tenen les seves pròpies limitacions”, subratlla Ferran Oller, investigador del grup MiTOCrit i coinvestigador principal del projecte juntament amb Mesquida.

En aquest sentit, el grup ha combinat marcadors clàssics i nous per millorar la precisió en la detecció de la hipòxia tissular i identificar patrons que permeten distingir amb més detall aquesta condició, així com per detectar estats de disòxia, on els teixits presenten una incapacitat per la utilització de l’oxigen que els arriba. Aquesta situació és d’especial interès perquè, en casos de disòxia, les intervencions hemodinàmiques per augmentar l’aportació d’oxigen als teixits no només no serien útils per millorar el metabolisme dels teixits, sinó que podrien provocar efectes perjudicials per als pacients.

El projecte ACMECat, amb el seu caràcter multicèntric, i la inclusió d’un nombre elevat de pacients, pretén aprofundir en la capacitat de discriminar entre aquests estats metabòlics patològics, ajudant així a millorar l’abordatge terapèutic dels pacients crítics.