Una nova soca d’Helicobacter pylori obre noves vies per a l’estudi del càncer gàstric

• La infecció per Helicobacter pylori –que s’estima que afecta més de la meitat de la població mundial– pot provocar gastritis, úlceres, inflamació de la mucosa estomacal i contribuir al desenvolupament de càncer gàstric
• Aquesta variant del bacteri ha demostrat ser capaç d’induir càncer gàstric en petits rosegadors només dos mesos després de la infecció

El grup d’estudi de les infeccions comunitàries i relacionades amb l’atenció sanitària ha participat en una recerca internacional que podria avançar significativament en la comprensió del càncer gàstric. L’estudi, en col·laboració amb destacats grups de d’investigació dels Estats Units, ha permès identificar una nova soca d’Helicobacter pylori que pot ser clau per aprofundir en els mecanismes que desencadenen aquest tipus de càncer. A més, facilitarà el desenvolupament de noves estratègies de tractament i prevenció més personalitzades i efectives.

El càncer gàstric és la cinquena causa de mort per càncer al món. La majoria dels casos estan relacionats amb la infecció per Helicobacter pylori, un bacteri que colonitza ·la a la mucosa de l’estómac i que amb el temps pot provocar gastritis, úlceres i contribuir al desenvolupament de càncer gàstric. Aquest bacteri es troba present en més de la meitat de la població mundial, especialment en regions amb condicions sanitàries més precàries, però el fet que la seva infecció no acostumi a presentar símptomes dificulta el seu diagnòstic fins que ja s’ha produït un dany considerable a l’estómac.

Una de les variants més agressives del bacteri és la soca USU101. Aquesta soca es va aïllar originalment d’un pacient amb adenocarcinoma gàstric, el tipus de càncer d’estómac més comú. Quan es va introduir aquest bacteri en jerbus mongols, un tipus de rosegador amb unes condicions gàstriques similars a les dels humans, es va observar una ràpida progressió de la malaltia. Els jerbus van desenvolupar càncer gàstric tan sols dos mesos després de ser infectats.

“Per entendre quins factors d’Helicobacter pylori són més importants pel desenvolupament de la malaltia, vam començar examinant dos components clau del bacteri: les toxines CagA i VacA. Vam crear versions del bacteri sense aquestes toxines i els resultats van revelar que l’absència de CagA redueix significativament la inflamació i la progressió de la malaltia, mentre que la manca de VacA impedeix la colonització eficaç de la mucosa gàstrica”, explica Òscar Quijada, investigador de l’estudi i co-cap del grup de recerca d’Infeccions comunitàries i relacionades amb l’atenció sanitària.

Els resultats d’aquest estudi, publicats a la revista Microbiology Spectrum de l’American Society for Microbiology, no només obren la porta a futures investigacions, sinó que també ressalten la importància de continuar investigant les característiques genètiques i biològiques d’Helicobacter pylori. Segons Òscar Quijada, “els pròxims passos inclouran estudis més detallats per entendre com es desenvolupa el càncer gàstric induït per aquest bacteri i per dissenyar estratègies eficaces per prevenir la infecció i aturar la progressió de la malaltia”.