Informació per als pacients

Què és una amputació? Tipus de lesions

• Amputació total: Separació total d’un segment o membre de la resta del cos.
• Amputació subtotal: Aquella en què queda alguna part connectada al cos però sense connexió vascular, i la connexió cutània és menor d'un quart de circumferència.
• Desvascularització: Lesió total arterial o venosa que fa inviable el segment.
• Deglobing: És el "desguantament" d'un dit, mà o extremitat.
• Mà o extremitat catastròfica:

1. Extremitat amb més de 3 fractures.
2. Lesions cutànies greus, pèrdua de pell o avulsions.
3. Lesions tendinoses múltiples (més de tres)
4. Lesions nervioses múltiples (més de dos)
5. Lesions musculars, arterials, venoses o cap.
6. Combinacions de les anteriors.

Què és una reimplantació?

Una reimplantació es defineix com la recol·locació per mitjans quirúrgics d’un membre que havia estat separat del lloc del cos que li corresponia, mitjançant la reparació microquirúrgica dels vasos sanguinis i nervis, a part de la resta de les estructures seccionades.

Causes d'una amputació

Les amputacions es produeixen generalment com a conseqüència d’un accident laboral (a fàbriques, a la construcció, a l'agricultura,...) o de trànsit, i amb menys freqüència són causades per altres tipus d'accidents (domèstics, esports d'aventura,...)

Com actuar en cas d'amputació

• Immediatament després de l'amputació

1. El que cal fer en primer lloc és mantenir el pacient hemodinàmicament estable, és a dir, controlar l’hemorràgia.
2. Eviteu el sagnat amb la compressió de la zona sagnant.
3. Eviteu les lligadures i els torniquets que pretenen aturar el sagnat però comprometen la preservació dels vasos: només estan indicats en cas d'insuficiència cardíaca o respiratòria.
4. Via venosa i estabilització hemodinàmica, amb expansors plasmàtics ja que de vegades el pacient ha sagnat de forma greu i pot entrar en estat de xoc i fins i tot morir, tot i no semblar res de greu en un primer moment.
5. Cobriu el malalt amb una manta per evitar la pèrdua de calor.
6. Renteu el monyó amb sèrum fisiològic i cobriu-lo amb un embenat semi compressiu. Normalment això serà suficient per aturar l’hemorràgia.
7. Renteu el segment amputat amb sèrum fisiològic i emboliqueu-lo amb compreses humides també amb sèrum fisiològic; introduiu-lo en un recipient o bossa de plàstic que alhora anirà dintre d'un altre recipient amb gel i aigua tancat hermèticament; així es mantindrà a una temperatura d'uns 4 ºC i s’evitarà la congelació.

Imatges que il·lustren com preparar el segment amputat per al seu trasllat en òptimes condicions

Eviteu el contacte directe entre el fragment amputat i el gel, ja que la congelació farà inviable la reimplantació.

En cas d’amputacions subtotals¹ eviteu el gel i la rotació dels fragments.

¹ Queda alguna resta de teixit tou de connexió amb el cos, però amb secció completa dels vasos principals i com a mínim un 75 % de les parts toves.     (L’amputació traumàtica completa es defineix com a la separació total d’un segment o membre de la resta del cos)

• Trasllat a l'Hospital
  • Traslladeu al pacient el més aviat possible a l'hospital més proper, ja que és primordial mantenir al pacient estable.

• A l'Hospital

1. Preoperatoris (analítica amb proves de coagulació, ecografia, RX tòrax,...)
2. Inici d'analgèsia i seroteràpia.
3. Estabilització hemodinàmica.
4. Inici de profilaxi antibiòtica amb dosi inicial d’Amoxicil·lina-Clavulànic 2 g ev seguida de 1 g / 8 h (en cas d’al·lèrgia: clindamicina 300 mg /6 h ev)
5. Vacuna antitetànica i toxoide antitetànic (500 UI)