Informació per a les usuàries

El càncer de mama és el tipus de càncer més freqüent en la dona, i la primera causa de mort per malaltia.Hi ha moltes possibilitats de curació si s’aconsegueix diagnosticar a temps.Mentre que el 75% dels nòduls de les mames són benignes, el 25% restant poden posar la vida en perill.

Com és i quina funció té la mama?

La seva funció principal és la producció de llet per amamantar.

La mama és una glàndula que està constituïda per lòbuls i lobels a on es produeix la llet.

Aquests lobels estan units per una sèrie de tubs que s'anomenen ductes o conductes galactòfors, encarregats de portar la llet cap al mugró.

També tenim vasos sanguinis per portar sang a la glàndula i vasos limfàtics. Aquests últims s’agrupen i formen els ganglis limfàtics. Els més propers a la mama estan a l’aixella.

La mama està envoltada de teixit gras per donar-li volum i consistència.

És l’òrgan que pateix més canvis des del naixement fins a l’edat adulta. Gràcies a les hormones femenines (estrògens i progesterona), la mama creix a la pubertat i també està influenciada en l’edat reproductiva pels cicles menstruals. Durant la menopausa, part de la glàndula mamària s’atrofia i és substituïda per greix.

La mama la podem dividir en 4 quadrants (parts), dos superiors, dos inferiors i a la vegada dos interns i dos externs. La línia que els uneix és la unió de quadrants.

Què és el càncer de mama?

El càncer s'origina quan una cèl·lula o un grup de cèl·lules normals comencen a créixer de manera incontrolada i formen un tumor maligne.

Algunes cèl·lules són capaces de traslladar-se a altres llocs del cos a través de la sang o del sistema limfàtic i generar nous tumors; aquest procés s’anomena metàstasi.

Quan aquestes cèl·lules tumorals s’instal·len a la mama podem anomenar-ho càncer de mama.

Patologia

Hi ha dos tipus de càncer de mama que són els més freqüents:

Carcinoma Ductal Infiltrant: S’origina als conductes per on circula la llet cap al mugró.
Carcinoma Lobular: S’origina a les cèl·lules dels lobels on es produeix la llet.

El grau d’agressivitat del càncer de mama és variable: s’observen formes de creixement lent, mig i per últim, altres formes molt agressives e invasores.

Factors de risc

El factor de risc es considera qualsevol situació que augmenti les probabilitats de patir la malaltia.El càncer de mama es dóna principalment en la dona, encara que també pot afectar als homes en menor incidència.

Dones amb càncer previ en una mama, han de posar especial atenció en l’altra, ja que el que va ocasionar el primer, pot actuar sobre el segon.

Quan un parent de primer grau (àvia, mare, germana) ha patit un càncer de mama es duplica el risc de patir-lo.

Una malaltia mamària benigna pot augmentar-ne el risc.

L'embaràs després dels 30 anys, tenir la primera menstruació abans dels 10 anys o la menopausa massa tard, són situacions que augmenten el risc.

L’edat també és un factor de risc, ja que la incidència del càncer de mama va augmentant conforme avança l’edat.

El Gen positiu.
 

Quan hem d'anar al metge?

Quan el càncer de mama està en una fase precoç no produeix cap símptoma, però hem d’estar alerta davant d’alguns senyals:

Canvis de mida en una de les mames.

Alteracions de la pell que les recobreix (úlcera, pell de taronja, envermelliment, etc.)

Presència d’un nòdul que abans no hi era.

Presència d’un nòdul a l’aixella.

Mugró cap endins, enfonsament sobtat.

Abans d’assumir que es pateix una malaltia greu, s’hauria d’esperar a conèixer el resultat de totes les proves.

Què podem fer per detectar precoçment el càncer de mama?

No podem evitar l’aparició d'un càncer de mama, però sí podem endarrerir i/o aturar el seu creixement, augmentant així les possibilitats de la seva curació. La majoria dels casos de càncer de mama apareixen en dones que no tenien factors de risc, per això és important fer:

Controls ginecològics periòdics.

Mamografies de control (des dels 40 fins als 70 anys).

Autoexploració mamària.
 

L'autoexploració mamària és una tècnica que consisteix en la pròpia observació i palpació que la dona fa de les seves mames. Serveix per poder detectar l'aparició d'alguna alteració en la forma o la grandària normal dels pits i, en aquest cas, poder tractar-la precoçment.

La tècnica és molt senzilla, pot realitzar-la vostè mateixa i l’ajudarà a conèixer millor el seu cos i a saber cuidar-lo. Així aprendrà quines són les característiques de forma, grandària i consistència normals de les seves mames i serà més fàcil apreciar si apareix algun canvi en elles.

Pot ser que les primeres vegades no se senti còmoda o no sàpiga molt bé com fer-la correctament. No es preocupi: és una qüestió de pràctica, i conforme vagi repetint la tècnica l’anirà fent millor. A continuació explicarem com pot realitzar l'autoexploració mamària.

Qui s'ha de fer una autoexploració?

És aconsellable que es facin una autoexploració totes les dones majors de 25 anys.

Quan l'hem de fer?

La farem una vegada al mes, en el 5è o 6è dia menstrual.

En dones amb la menopausa, fixar un dia de referència al mes.

Per a una fàcil manipulació és aconsellable que es faci amb sabó o amb crema durant o després de la dutxa.

Com ho hem de fer?

Per fer una bona autoexploració la farem en dos passos :

Tipus de proves

Mamografia

Ecografia de mama

Galactografia

Ressonància Magnètica (RM)

Tomosíntesi

Tipus de puncions

Biòpsia per ecografia

Biòpsia per estereotàxia

Citologia per ecografia

Citologia per ecografia

Què és?

La citologia (PAAF) és una punció amb agulla fina i consisteix en l’aspiració de cèl·lules de la lesió que s’enviaran a analitzar o bé en el buidament de quists.

Quan està indicada?

La prova està indicada en els següents casos:

Quan es tracta del buidament d’un quist si aquest molesta, és molt gran o bé veiem que la lesió conté líquid espès.
Quan hi ha dubtes si la lesió que es veu en la mamografia concedeix amb el quist trobat en l’ecografia.
Quan són ganglis inflamats i amb canvis, si aquests són visibles per l’ecografia.

Com m'he de preparar?
No fa falta cap tipus de preparació per la citologia.

Procediment

En la PAAF s’agafarà una agulla fina i una xeringa, a continuació es desinfecta i es localitza la lesió. Es busca la zona d’entrada per punxar, seguidament apliquem un líquid anestèsic molt fred (per no notar la punxada) i es punxarà fins arribar a la lesió. Un cop dins de la lesió s’aspirarà fins buidar-la quan es tracti de quists, i si són altres tipus de lesions o ganglis es traurà una mica de mostra per poder analitzar.

Què notarà?

Tot el que pot notar és el fred del líquid, la punxada i la sensació de l’agulla dins, que pot causar una mica de molèstia.

Què veiem?
Com sempre es veurà l'estructura de la mama més la lesió que volem analitzar, i com entra l’agulla a la lesió; així tindrem la certesa que estem traient de la zona que volem analitzar.

Riscos i complicacions

No existeix cap tipus de risc ni complicació.

Molèsties posteriors

L’única molèstia que pot ocasionar és una mica de dolor després de haver-la punxat.

Un cop finalitzem, què fem?

Un cop hem acabat de punxar s'enviarà a analitzar, sempre i quan no es tracti del buidament d’un quist que es llençarà sense analitzar, ja que aquests són benignes (excepte si aquest conté sang que és l'únic cas on si l'enviarem al laboratori).

Proves complementàries

Es pot demanar com a prova complementària una mamografia per a la confirmació si la imatge que veiem en la mamografia coincideix amb la imatge de l’ecografia. Això serà en el cas dels quists.

Consulta d'infermeria

Aquesta consulta està ubicada dins la sala d'informació on trobarà un espai que garanteix intimitat.

Disposem d'un ordinador i telèfon amb contestador que atén trucades 24 hores:

Tel. 93 745 82 06

Totes les senyores poden trucar-hi per a qualsevol dubte que tinguin, en relació al resultats que reben de les mamografies i posteriorment seran ateses per la infermera en un període no superior a 24 hores. Tasques que es desenvolupen:

La infermera s'encarrega de contactar telefònicament amb totes aquelles pacients que hagin de ser tornades a citar per realitzar proves complementàries, com: ecografies, biòpsies per eco, biòpsies per estereotàxia i que formen part del programa de detecció precoç del càncer de mama.

Ofereix informació sobre les diferents proves complementàries.

Informa dels resultats de les biòpsies realitzades.

Aclareix dubtes envers als resultats dels controls mamogràfics.
 

Per què em tornen a recitar ?

Quan ens fem una mamografia de control, l'informe que esperem rebre és el de "normal". Això és comprensible perquè no existeixen símptomes que ens facin sospitar de cap alteració, i quan ens explorem tampoc hem notat res anormal.

Hem de ser conscients que en el moment de la recitació no podem dir si hi ha alguna anomalia: només podem informar del que el radiòleg ha vist en valorar la mamografia. Sabem que provoquem gran angoixa a la persona afectada, però no hem d’associar "recitació" a que hi hagi cap lesió maligna, sinó a que, en ocasions, és necessari practicar una sèrie de proves que complementen l'estudi de la mamografia, per poder saber amb exactitud la identitat d'una imatge o d'una lesió.

Si ens reciten per a una nova mamografia és per realitzar una projecció addicional que ens permetrà saber si la imatge visualitzada en la mamografia és una lesió o una falsa imatge. Practicar una projecció addicional és realitzar una mamografia localitzada per assegurar-nos que realment estem veient una lesió.

També ens poden recitar per realitzar una ecografia que, entre altres coses, ens pot confirmar si un nòdul és sòlid o líquid (quist) i això pot ser suficient per a realitzar el diagnòstic.

En algunes ocasions l'única manera de quedar-se tranquil i saber amb exactitud l’origen de la lesió, és realitzar una biòpsia de la mateixa.

Realitzar una biòpsia significa que una lesió sigui maligna?

No, la realitzem perquè no podem saber amb certesa si ho és, i la biòpsia ens indica si la lesió és maligna o benigna.

Des del moment de la recitació fins que s'estableixi el diagnòstic i un tractament definitiu, es provoca una ansietat important en les dones. Per millorar la qualitat assistencial i disminuir l’estat d’ansietat, tindrem en compte el següent:

Comunicar les recitacions com a màxim amb 48 hores d'antelació.

Informar de forma senzilla perquè la persona interessada ho comprengui.

Coordinar tots el circuits per retallar al màxim el temps d'espera.

Si posem en una balança l'ansietat que provoca la recitació amb el benefici obtingut per detectar lesions de mida petita, tot i que tenen molt bona resolució, no hi ha cap dubte que hem de seguir realitzant els controls indicats en cada cas, perquè avui en dia és l’única mesura de prevenció de la que disposem.

Circuit per fer-se una exploració privada o a través d'una mútua