Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell - Comitè Institucional d'Ètica Assistencial

Què és el Comitè d'Ètica Assistencial

El Comitè de Ètica Assistencial (CEA) és un òrgan consultiu del Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí (CCSPT) que pretén col·laborar en la millora de la qualitat assistencial en la seva vessant ètica, perquè la qualitat no té únicament una dimensió tècnica sinó també moral.

. Imatge d'un camp de tuplipes

Els documents elaborats pel CEA estan bàsicament adreçats als professionals, però alguns, com per exemple la guia per promoure la realització de voluntats anticipades o els documents de consentiment informat, volen afavorir la participació del pacient en les decisions pròpies de la seva salut.

Les funcions del CEA són:

Proposar guies d’actuació professional davant conflictes ètics.

Assessorar davant de problemes ètics assistencials particulars.

Promoure activitats formatives en aquest camp.

Funcionament i activitats

Sessions de treball internes i mensuals.

Reunions extraordinàries quan hi ha temes o consultes que ho requereixen.

Assistència i/o participació en actes relacionats amb la Bioètica.

Organització d’actes i sessions formatives en aquest àmbit.

Com contactar-hi

La ciutadania pot accedir a aquest comitè a través de l'adreça de correu Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Composició

D’acord amb l’Ordre d’Acreditació dels Comitès d’Êtica Assistencial de la Generalitat de Catalunya, el CEA del Parc Taulí està format per: personal mèdic, personal d’infermeria, personal amb tasques no directament assistencials i una persona aliena a la institució:

Marta R. Agustín Morras	Membre
Natalia Álvarez García	Membre
Natalia Bejarano González	Membre
Germán Diestre Ortín	Vicepresident
Iván Flores Sanz	Membre
Cristina Fortià Palahí	Presidenta
Montserrat García Lucas	Membre
Pablo M. Hernando Robles	Membre
Manuela Macarro Rodríguez	Membre
Jose A. Medina Bernáldez	Membre
Jaume Motos Cabrera	Membre extern
M. del Carmen Navarro Sáez	Membre
Francisca Pérez López	Membre
Ana Rego Andaluz	Secretària
Silvia Robles Luque	Membre
Beatriz Robles Moreno	Membre
Carina Sanz Blánquez	Membre
Aroa Torrecabota Gambín	Membre

Història

L’any 1989, a instància de la gerència i de la direcció mèdica i arran d’un problema puntual sorgeix la necessitat de considerar els aspectes ètics en l’assistència als pacients de la CSPT. L’any 1990 s’aprova el Marc Conceptual, document que estableix les bases del model d’Institució que es vol desenvolupar. Tant en el Marc Conceptual com en el Pla Director dels anys 1990-1991, s’evidencia la necessitat d’abordar els conflictes de caràcter ètic que es generen en la pràctica assistencial diària.
La Gerència i la Direcció Mèdica d'aquell moment, promouen la creació d'un Comitè d'Ètica Assistencial (CEA). Es facilita la formació d’una persona en Bioètica i, un cop assegurada la formació bàsica, es configura una Comissió Promotora per a la Creació d'un CEA (1991) formada per professionals (metges, infermeres, treballador social i personal no assistencial) que van manifestar interès per el tema i el compromís de tirar endavant el encàrrec.

La Comissió comença a treballar la formació en Bioètica dels membres, alhora que es dóna a conèixer en els diferents àmbits de la Institució, per tal de sensibilitzar i informar a la resta de professionals.
El juny de 1993 es compleixen dos anys de la posada en funcionament de la comissió promotora i es constitueix el CEA, nomenat per el Consell de Govern del Consorci d’acord amb el reglament intern que ha elaborat la Comissió. A partir d'aquest moment el CEA te ja una estructura totalment reglada amb el nomenament d'un president i secretari i la incorporació d'altres professionals: un assessor jurídic, un representant del Comitè de Qualitat, un membre de la Direcció i un membre aliè a la institució.

S’obté també l’acreditació segons “Ordre de 14 de desembre de 1993 d'acreditació dels Comitès d'ètica assistencial” publicada al DOGC, essent un dels primers Comitès acreditats i aprovats per la Direcció de Recursos Sanitaris de la Generalitat de Catalunya.

Eines i recursos

Orientacions institucionals

Les guies elaborades pel CEA estan adreçades al personal mèdic/personal sanitari. Poden ser útils per ajudar al públic en general a entendre l’actuació del seu metge en circumstàncies en les quals tant el pacient com la família poden ser especialment vulnerables.
A continuació hi ha un breu resum de les orientacions vigents al Parc Taulí. Si es desitja una còpia íntegra dels diferents documents cal sol·licitar-la a la següent adreça electrònica: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Guia sobre l’adequació de l’esforç terapèutic al final de la vida. (2015)

L'assistència sanitària planteja a l'actualitat cada vegada més problemes sobre l’ús més apropiat dels nous coneixements, els quals no estan només relacionats amb la vessant mèdica, sinó també, i de manera molt intensa, amb el món jurídic i el complex món dels valors ètics.
El concepte d'adequació de l'actitud terapèutica afecta potencialment a tots els pacients, però especialment a aquells amb malalties cròniques i debilitants, físiques i mentals, amb malalties agudes, o aguditzacions de les cròniques, que poden arribar a amenaçar la vida.
Aquest treball pretén reflexionar sobre les actituds al voltant de l’assistència al final de la vida per millorar l'atenció sanitària global dels pacients. La guia posa l’accent en el procés de la presa de decisions però inclou també reflexions sobre la nutrició artificial o medicament assistida, el pacient pediàtric i les Ordres de No Reanimació (ONR).

Guia davant el rebuig (inici o retirada) al tractament. Inclou la normativa d’utilització de l’alta voluntària. (2015)

L’objectiu de la guia és orientar els professionals quan el pacient rebutja l’alternativa de tractament indicada, i en especial en aquella situació més particular del rebuig a la sang la qual es dóna entre els Testimonis de Jehovà.
La situació de rebuig a una alternativa terapèutica és una font de tensió important per pacients i professionals. Aquesta tensió és encara més important en el cas de la transfusió de sang per les conseqüències que pot tenir i per les característiques que l’envolten. La guia pretén disminuir aquesta tensió i fer més confortables les decisions, evitant la variabilitat de la pràctica i la presa de decisions sense reflexió prèvia. Pretén també evitar conseqüències indesitjables (anul•lació d’una intervenció, tensió en una situació d’urgències per no saber què fer, etc.), fomentar el respecte a la legislació vigent i, sobretot, promocionar l’autonomia dels pacients.
Després d’una reflexió ètica i jurídica, la guia inclou unes recomanacions d’actuació generals, una anàlisi del rebuig a les transfusions i les consideracions d’utilització de l’alta voluntària, la qual només s’ha d’utilitzar quan el pacient (o els seus representants si és incapacitat) rebutja totes les alternatives de tractament.

Guia per a la cura de la confidencialitat a la CSPT. (2015)

Aquest document respon a l’objectiu de donar orientacions de caràcter pràctic per a la cura de la confidencialitat, que respectin la normativa legal, tinguin en compte la normativa deontològica i expressin un compromís d’excel•lència .
Després d’una breu introducció sobre el concepte de confidencialitat, els aspectes relacionats i la regulació legal i deontològica, aborda cinc àrees sobre les quals realitza diverses recomanacions pràctiques. Aquestes àrees són:

1- La confidencialitat i l’activitat assistencial: Es proveeixen criteris, entre altres, entorn a l’accés dels familiars a la informació i les excepcions al deure de confidencialitat.

2. La confidencialitat i la documentació clínica on apareix l’accés per part de diferents instàncies (Administració, Companyies asseguradores, etc..) a la documentació del pacient.

3. La confidencialitat i els sistemes d’informació.

4. La confidencialitat de les dades dels professionals: diferència entre dades sanitàries, dades identificatives i dades derivades de l’activitat professional . Proposa criteris d’accessibilitat i salvaguarda d’aquest.

5. La confidencialitat i els mitjans de comunicació. Es concreta l’accés dels mitjans de comunicació, i el circuit intern, a les diferents dades ( identificatives, diagnòstiques, etc.)

Orientacions per avaluar la capacitat dels pacients en la presa de decisions. (2015)

La capacitat és una de les condicions essencials per exercir l’autonomia en la presa de decisions sanitàries, i per tant cal respectar-la i promoure-la.
La capacitat de la persona és un dels requisits del procés de consentiment informat juntament amb la informació, la voluntarietat i l’autenticitat. No existeix, però, un consens sobre criteris, estàndards i protocols per avaluar la capacitat, situació que pot provocar incertesa en la pràctica clínica.
Aquesta guia s’ha elaborat amb la finalitat d’orientar als professionals quan es troben davant de situacions que precisen una avaluació formal de la capacitat del pacient per decidir sobre una determinada intervenció mèdico-assistencial.
Recull unes normes institucionals per millorar l’assistència en aquest àmbit concret a més d’un formulari per facilitar la valoració de la capacitat del pacient.

Guia del document de consentiment informat a la pràctica assistencial diària. (2013)

El consentiment informat (CI) és considerat com el paradigma de la relació assistencial entre els professionals de la salut i el pacient, donat que la participació activa d’aquest en les decisions que l’afecten és requisit indispensable per garantir una relació ètica i també legal, ja que el CI escrit, està regulat per llei, tant dins l'àmbit de l'estat com a Catalunya.
Aquesta guia pretén facilitar als professionals les eines necessàries a l’hora de implementar un nou full de CI i a la vegada homogeneïtzar tots els CI de la Corporació pel que fa al desenvolupament i elaboració d’aquests fulls.
Proposa un CI amb un contingut genèric, adaptable a qualsevol situació, acompanyat d’un full informatiu del procediment relacionat i un mètode d'elaboració d’ambdós documents que contempla el contingut indispensable que han de tenir.

Guia per decidir sobre la restricció física (2007)(En procés de revisió)

Entenem per restricció física l'ús de procediments físics o mecànics dirigits a limitar els moviments de part o tot el cos amb el fi de limitar les activitats físiques del pacient, per protegir-lo de les lesions que pogués infringir-se a sí mateix o a altres persones.
La utilització de mesures de restricció física pot lesionar l’autonomia del pacient, raó per la qual la seva utilització s’ha de justificar acuradament.
Aquesta guia d'aplicació de les mesures de restricció s’ha realitzat amb la intenció d'ajudar als professionals a prendre la decisió de quan i com cal aplicar-les per tal de garantir un benefici real per al pacient, proposant alternatives i la metodologia a seguir per que la seva instauració sigui la més correcta possible.

Orientacions sobre la utilització dels Documents de Voluntats Anticipades (DVA) a la Corporació Sanitària Parc Taulí. (2001)

Aquest document, que es basa en les “Consideracions sobre el DVA” i el “Model orientatiu” realitzat pel Comitè de Bioètica de Catalunya, vol servir de guia per el coneixement i utilització dels DVA a la CSPT.
Un DVA és el recull d’una sèrie d’instruccions que manifesta el signant del document, perquè es tinguin en compte si arriba a una situació en que no pot expressar la seva voluntat. És el que es coneix com a testament vital. Preveu, també, la designació d’un representant, figura important per defensar el compliment d’aquestes instruccions i ajudar a prendre decisions.
La guia exposa quin és el fonament i l’objectiu d’aquests documents, quin és el suport legal i en què consisteix un DVA.
Així mateix, explica el possible contingut i les qüestions i requisits a tenir en compte a l’hora de fer i de formalitzar el document.
Adjunta un model de com pot ser un DVA.

Documents d'interès

Legislació catalana i espanyola

Carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l'atenció sanitària (2001)

LLEI 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent a la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica. DOGC núm. 3303 - 11/01/2001.

LEY 41/2002, de 14 de noviembre, básica reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica.

Enllaços relacionats amb la bioètica